| Compartir Veure tema anterior :: Veure tema següent |
| Autor |
Missatge |
byjota
He tocat a les festes del meu poble
Registrat: 24 Ago 2008
Missatges: 113
|
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley
Tocant pels Festivals
Registrat: 12 Ago 2008
Missatges: 683
Ubicació: l'Apartament18
|
 Publicat: Dt Gen 27, 2009 5:29 pm Assumpte: |
 |
|
Tot i que hi ha un post per fer les cròniques, aprofito este tema obert pel Risto Mejide del foro (o no és ell el de la foto de l'avatar?) per escriure la crònica d'un concert anunciat.
CALEXICO - Bcn, 20 de gener de 2009, Sala Apolo-
Sempre recordaré que el dia 12 de setembre de 2001, ensoldemà (com ens agrada dir aquí) dels atacs a les torres bessones de Nova York, em vaig citar a la sala La Boite de Barcelona amb els fenomenals Cris & Carla, nucli central dels imprescindibles The Walkabouts. Aquell dia, Cris, entre cançó i cançó,ens encomanava mitjançant el seu verb un cert estat de preocupació i nerviosisme enfront la nova situació mundial que en resultaria dels funestos atacs.
La història és capriciosa: el passat dia 20 de gener tornava a visitar la ciutat comtal per poder gaudir d’un concert esperadíssim: Calexico. El mateix dia que als States (com a ells els agrada que els anomenin) es celebrava un canvi de cicle: la investidura de Barack Obama. Quasi bé 8 anys després dels desgraciats atacs, de dues guerres i la recessió econòmica més gran que es coneix, puc unir dos fets històrics mitjançant allò que m’apassiona: la música.
El marc fou incomparable: la sala Apolo de Barcelona és única. És roja. És enormement petita o mínimament gran, depèn com ho miris. Però Calexico sí que són enormement grans. Formació de luxe (set membres sobre l’escenari) i un inici peculiar amb la magnífica Gift x change lentament, prenent el pols a l’estat anímic de l’audiència, plena de gom a gom (sold out). Tot i que amb el nou camí iniciat amb Garden Ruin, Calexico perd una mica de força entusiasta i fronterera, amb l’exportació al directe de Carried to Dust, el disc que venien a presentar, torna a situar als de Tucson al front d’aquell pastac que té com a objectiu diluir les sonoritats d’arrel mariachi amb la millor tradició del country rock americà. I els resultats són excel•lents. Van desgranar totes les seves perles: Crystal Frontier, Convict Pool, Sunken Waltz, Two silver trees, Inspiración, Güero Canelo o Minas de Cobre, entre moltes altres. Impressionant la versió d’Alone Again or, clàssica entre clàssics. I quan ja dubtava, després de dos bisos, la impressionant Red blooms, la meva cançó preferida de Calexico.
En definitiva, per segona vegada consecutiva, un arc circumflex es batia entre orella i orella dels assistents. Bona senyal. Gran concert. Aquests americans no perden pistonada. I menys en directe, el seu fort.
Quan es va acabar el concert de Cris & Carla, ell es va encomanar a la lluita per un futur més esperançador. Vuit anys després, Joey Burns, entre cançons, apel•lava a una victòria, la d’Obama, que podia fer canviar el món. Llum al final del túnel. Esperem que no sigui el tren que ve en sentit contrari. De fet, i vist amb perspectiva, es possible que ara comencem a percebre una nova llum. Però realment, l’únic que desitjo és estar acompanyat sempre de bona música, i compartir-la amb bons amics. Com en el concert de Calexico.
_________________
http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Iceberg
Daft Punk is playing at my House
Registrat: 26 Oct 2008
Missatges: 317
|
| Publicat: Dt Gen 27, 2009 6:40 pm Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
Tot i que hi ha un post per fer les cròniques, aprofito este tema obert pel Risto Mejide del foro (o no és ell el de la foto de l'avatar?) per escriure la crònica d'un concert anunciat.
CALEXICO - Bcn, 20 de gener de 2009, Sala Apolo-
Sempre recordaré que el dia 12 de setembre de 2001, ensoldemà (com ens agrada dir aquí) dels atacs a les torres bessones de Nova York, em vaig citar a la sala La Boite de Barcelona amb els fenomenals Cris & Carla, nucli central dels imprescindibles The Walkabouts. Aquell dia, Cris, entre cançó i cançó,ens encomanava mitjançant el seu verb un cert estat de preocupació i nerviosisme enfront la nova situació mundial que en resultaria dels funestos atacs.
La història és capriciosa: el passat dia 20 de gener tornava a visitar la ciutat comtal per poder gaudir d’un concert esperadíssim: Calexico. El mateix dia que als States (com a ells els agrada que els anomenin) es celebrava un canvi de cicle: la investidura de Barack Obama. Quasi bé 8 anys després dels desgraciats atacs, de dues guerres i la recessió econòmica més gran que es coneix, puc unir dos fets històrics mitjançant allò que m’apassiona: la música.
El marc fou incomparable: la sala Apolo de Barcelona és única. És roja. És enormement petita o mínimament gran, depèn com ho miris. Però Calexico sí que són enormement grans. Formació de luxe (set membres sobre l’escenari) i un inici peculiar amb la magnífica Gift x change lentament, prenent el pols a l’estat anímic de l’audiència, plena de gom a gom (sold out). Tot i que amb el nou camí iniciat amb Garden Ruin, Calexico perd una mica de força entusiasta i fronterera, amb l’exportació al directe de Carried to Dust, el disc que venien a presentar, torna a situar als de Tucson al front d’aquell pastac que té com a objectiu diluir les sonoritats d’arrel mariachi amb la millor tradició del country rock americà. I els resultats són excel•lents. Van desgranar totes les seves perles: Crystal Frontier, Convict Pool, Sunken Waltz, Two silver trees, Inspiración, Güero Canelo o Minas de Cobre, entre moltes altres. Impressionant la versió d’Alone Again or, clàssica entre clàssics. I quan ja dubtava, després de dos bisos, la impressionant Red blooms, la meva cançó preferida de Calexico.
En definitiva, per segona vegada consecutiva, un arc circumflex es batia entre orella i orella dels assistents. Bona senyal. Gran concert. Aquests americans no perden pistonada. I menys en directe, el seu fort.
Quan es va acabar el concert de Cris & Carla, ell es va encomanar a la lluita per un futur més esperançador. Vuit anys després, Joey Burns, entre cançons, apel•lava a una victòria, la d’Obama, que podia fer canviar el món. Llum al final del túnel. Esperem que no sigui el tren que ve en sentit contrari. De fet, i vist amb perspectiva, es possible que ara comencem a percebre una nova llum. Però realment, l’únic que desitjo és estar acompanyat sempre de bona música, i compartir-la amb bons amics. Com en el concert de Calexico. |
Me faras  |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Happy Mondays
Tocant pels Festivals
Registrat: 11 Ago 2008
Missatges: 597
Ubicació: Right Here, Right Now, Now, Now, Now
|
| Publicat: Dt Gen 27, 2009 6:51 pm Assumpte: |
|
|
Bona crònica Bo, transmet la emoció del moment!!! (o millor dit, dels 2 moments)
_________________
"Nun te preocupá, mo je faccio er cucchiaio" |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Tahiti 80
Mama jo vull ser un Pink Floyd
Registrat: 13 Ago 2008
Missatges: 278
Ubicació: Selector Kanch
|
| Publicat: Dc Gen 28, 2009 11:07 pm Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
| Crystal Frontier, Convict Pool, Sunken Waltz, Two silver trees, Inspiración, Güero Canelo o Minas de Cobre, entre moltes altres. |
Me faras plorar i tot fill de puta, va pal k anavem, avui discutin en un home ke kom tu va anar al concert i dubtem los 2 de ke tokesen Crystal Frontier inclus afirmaria de ke no |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Bo Diddley
Tocant pels Festivals
Registrat: 12 Ago 2008
Missatges: 683
Ubicació: l'Apartament18
|
| Publicat: Dj Gen 29, 2009 8:21 am Assumpte: |
|
|
Es possible que tingues raó.....no he trobat el setlist i pot ser confonc Crystal Frontier amb Frontera/Trigger. És lo que té ser un amateur  
_________________
http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
|
byjota
He tocat a les festes del meu poble
Registrat: 24 Ago 2008
Missatges: 113
|
| Publicat: Dj Gen 29, 2009 7:37 pm Assumpte: |
|
|
| bo dydley ES HUMANOIDEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Tahiti 80
Mama jo vull ser un Pink Floyd
Registrat: 13 Ago 2008
Missatges: 278
Ubicació: Selector Kanch
|
| Publicat: Dv Gen 30, 2009 12:12 am Assumpte: |
|
|
| ya xales byjota de ke Bo s'akiboke, sas ke pasa ke u diskutia en l'holograma xarl sols akabarse el concert de ke no havien tocat Crystal Frontier |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Iceberg
Daft Punk is playing at my House
Registrat: 26 Oct 2008
Missatges: 317
|
| Publicat: Dl Feb 02, 2009 12:10 am Assumpte: |
|
|
| Això passa per anar de viu... |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Bo Diddley
Tocant pels Festivals
Registrat: 12 Ago 2008
Missatges: 683
Ubicació: l'Apartament18
|
| Publicat: Dl Feb 02, 2009 8:23 am Assumpte: |
|
|
| Iceberg escrigué: |
| Això passa per anar de viu... |
Home, pensant que l'últim CD que et vas comprar va ser al 2002, no és una mala resposta...... 
_________________
http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Iceberg
Daft Punk is playing at my House
Registrat: 26 Oct 2008
Missatges: 317
|
| Publicat: Dl Feb 02, 2009 2:05 pm Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
| Iceberg escrigué: |
| Això passa per anar de viu... |
Home, pensant que l'últim CD que et vas comprar va ser al 2002, no és una mala resposta...... |
Mooooooooooooooc !!!
Com dirien Las Hurtado Tolont Tolont !!! Campana y se acabo
Error l'ultim Cd es del 2007, In Rainbows de Radiohead  |
|
| Tornar a dalt |
|
|
Bo Diddley
Tocant pels Festivals
Registrat: 12 Ago 2008
Missatges: 683
Ubicació: l'Apartament18
|
| Publicat: Dl Feb 02, 2009 2:39 pm Assumpte: |
|
|
ahhhhh, vale, això vol dir que del 2002 al 2009 tas comprat un (1) CD. És una bona mitja. 
_________________
http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
|
|
|
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
|
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
