Registrat: 06 Mar 2009 Missatges: 364 Ubicació: Lleide
Publicat: Dt Mar 10, 2009 6:33 pm Assumpte:
què diplomàtic.
tots d'acord.
fins i tot la dona aquesta que fa sons i que ara ja formarà part de la meva vida per sempre més.
la locura és tan...aleatòria: phil spector estava sonat i va gravar aquestes cançons. a ella li ha tocat la part menys glamurosa de la locura, però no deuen ser tan diferents... _________________ we can stay a while in Heaven today
Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
Publicat: Dl Mar 16, 2009 6:06 pm Assumpte:
liliumpool escrigué:
no em toquis els mandales.
cada cançó era un món. utilitzava mètodes especials amb totes, però no els mateixos mètodes especials. eren especials amb cada una.
el mètode no és el resultat. el wall of sound és el resultat del mètode. no?
una habitació està decorada quan hi has posat decoració i un mur es construeix de pedres.
si no se li acudís cada pedra, com posar estridència a la veu, no hi hauria wall of sound ni hi hauria pop avui dia, ni rien de rien.
la tècnica, el mètode, és, opino, essencial per aconseguir un so propi.
No vull imaginar-me que són els mandales.
Sento discrepar molt amb això que comentes. Per a mí, el wall of sound és mètode i resultat. Estic d'acord en què hi ha cançons i cançons, cançons que es graven de manera "especial" si ho vols dir així, però no tinc tan clar que cada cançó sigui especial, i menys per a un productor (i menys en la època que estem discutint).
El mateix que passa amb el wall of sound també li va passar a Smokey Robinson o a Holland-Dozier-Holland amb el so de la Motown, que tot i ser compositors, també van "crear" el seu so característic.
Quan parles de so propi, de qui parles de l'artista o del productor? Ho dic perquè hi ha infinitats de bandes i solistes que busquen concretament a un productor, perquè els hi agrada el seu so. Estaríem parlant, en el cas actual de Steve Albini, Dave Fridman, Bob Weston o David Sitek, per posar-te algun exemple.
No penso que cada cançó tingui un so concret o especial (llevat d'algunes, es clar), sinó que quan estem parlant de treballs de producció tan característics (el wall of sound!!!!) estem parlant d'una sonoritat genuïna a tots els nivells, que no entén de personalismes, sinó d'un so diferenciable de la resta. _________________ http://apartament18.wordpress.com
Registrat: 06 Mar 2009 Missatges: 364 Ubicació: Lleide
Publicat: Dg Abr 12, 2009 1:09 pm Assumpte:
mandales:
no m'agrada intentar discutir amb tu perquè em falta cultura per a trobar els arguments, però sé que existeixen i que no estic d'acord amb el que dius, així que ho intento:
Cita:
Estic d'acord en què hi ha cançons i cançons, cançons que es graven de manera "especial" si ho vols dir així, però no tinc tan clar que cada cançó sigui especial, i menys per a un productor
mmm no el veig com a productor ras, sinò una espècie d'artista que crea a partir d'obres ja creades.
en crear, les idees plouen en certs moments segons les condicions amb què no contaves i poden donar un canvi total a la idea inicial que tenies de l'obra. m'explico: "vull que aquesta caixa ressoni moltíssim i no sé com. cantant a la dutxa ressono = vaig a gravar la caixa en una dutxa". llavors al dia següent et despertes pensant "lo de la dutxa va ser de puta mare perquè dona una irrealitat al so de la caixa. i si busco més irrealitats? aquesta dona del monyo que tant me mola canta de puta mare, vaig a fer que la seva veu es clavi en lo més fons del cos pujant els aguts" etcetc.
això té sentit amb aquesta caixa i aquesta veu acompanyades d'aquests instruments, però no en tindrà en condicions diferents.
per suposat, si li mola el que aconsegueix, ho repetirà en altres cançons, però de la mateixa manera, en trobar una veu diferent, o una línea de guitarra o un sitar, que és un instrument diferent, se li acudiran coses diferents, per lo que cada cançó serà especial. potser no CADA, però sí moltes.
tampoc entenc que diguis que menys encara en aquesta època, doncs trobo que és una època totalment productiva quant a necessitat de crear i diferenciar-se i aquesta gent buscava la peculiaritat en cada detall de la seva vida, com no buscar-lo en cada cançó?.
Cita:
El mateix que passa amb el wall of sound també li va passar a Smokey Robinson o a Holland-Dozier-Holland amb el so de la Motown, que tot i ser compositors, també van "crear" el seu so característic.
no sabe/no contesta
(però estudiaré via google+ares i algun dia et replicaré)
Cita:
Quan parles de so propi, de qui parles de l'artista o del productor? Ho dic perquè hi ha infinitats de bandes i solistes que busquen concretament a un productor, perquè els hi agrada el seu so.
en aquest cas parlo del productor. mira, jo sóc sempre promúsics i crec que una obra pròpia s'ha de dur a terme com el creador l'ha concebit, però llavors t'arriba un individu com aquest que fa d'una cançó bona una obra que marcarà abans i després en moltes vides i fa que els músics semblin desamparats sense productor.
però per altra banda molts productors van als calerons i són una patata que no aporta més que tecnicitats que el que fan és anul.lar les possibles particularitats estupendes dels músics per a encabir-los en un sac (un sac de patates pe a ser específica). per això tantes bandes i artistes busquen un compositor concret...
però, Bo, em pregunto si Los Ramones buscaven sonar com les ronettes en començar a treballar amb phil spector...o simplement sabien que tenia idees que només ell podia tenir i que els podria dur a la glòria (més).
i no sonen com les ronettes! perquè li debien inspirar coses diferents, perquè eren especials. com elles. com els beatles i tots aquells altres amb qui va treballar que tu saps i jo probablement no però potser no eren tots tan especials i l'especial era ell sobretot. o potser es podia permetre buscar als més especials, clar...nusé
llavors jo sí ho entenc com a personalisme. que tu dius que el tema és buscar el wall of sound...sí, clar, però tenint en compte les característiques de cada banda o cançó.
tot i que continuo pensant que no buscava el wall of sound, sinò que no podia evitar aconseguir-lo perquè per a ell una cançó sonava bé quan tots els instruments, sense necessitat de ser molts ni fer birgueries, sonaven a una, com un mur que t'atravessa.
he dicho. _________________ we can stay a while in Heaven today
Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
Publicat: Dt Abr 14, 2009 8:25 am Assumpte:
Ja em pensava que no contestaries!!!
Mira: en certa manera, ben llegit, arribem a les mateixes conclusions pel que fa a la personalitat de les cançons. Si més no, els dos hem acabat dient que potser no totes les cançons són especials, sinó algunes (moltes -tu-; poques -jo-). Però, al cap i a la fi, em sembla el mateix.
Has de tenir en compte que la majoria de productors de l'época no eren solament productors, sinó que també eren els compositors i arreglistes i que no hi havia bandes, sinó que estem parlant de solistes (un o molts) acompanyats per músics de sessió. És per això que a Spector li era més fàcil treballar i crear una mateixa atmosfera de producció en moltes de les seves "obres".
Però alerta! Spector no és només "Wall of sound"!!! D'aquí els treballs diferents amb els Ramones (que sí, fascinats pel wall of sound el van buscar i contractar, però Spector ja estava encaminat cap a altres direccions) o el Let it Be dels Beatles (sinó recordo malament) que ja saps com el va rebre la crítica (tot i que després s'ha demostrat que la senzillesa en la producció dels temes és el seu fet diferencial, sinó, mira després el que va fer amb Leonard Cohen).
Per això continuo pensant que el wall of sound és mètode (tu l'has descrit perfectament) però al mateix temps resultat (només has de mirar els charts de l'época).
Altres coses: em sembla que no cal que em repliques al fet de què tan Smokey Robinson com els compositors Halland-Dozier-Holland van crear un so característic de la Motown. La clau està amb els Funk Brothers.
Per últim, sento molt que no t'agrade discutir amb mí, però estic convençut de què no és ni per falta de cultura ni per manca d'arguments. _________________ http://apartament18.wordpress.com
Registrat: 06 Mar 2009 Missatges: 364 Ubicació: Lleide
Publicat: Dt Abr 14, 2009 9:22 am Assumpte:
Cita:
Per últim, sento molt que no t'agrade discutir amb mí, però estic convençut de què no és ni per falta de cultura ni per manca d'arguments.
ho deia per a que no fossis massa dur amb la resposta
i veig que em va sortir bé jaja. la veritat és que no sé molt d'aquesta època, però tenia un professor molt fan i ho explicava amb tanta passió que em va fer anotar "estudiar el tema spector-ronettes/productors històrics" en l'agenda de coses a fer quan tingui un ratet.
no havia deixat de contestar per falta d'interès sinò perquè no havia vist que repliquessis més, però l'altre dia en sentir la cançó al way em va fer pensar en que aquesta conversa havia quedat mig a l'aire.
salut i visca les majorettes _________________ we can stay a while in Heaven today
Registrat: 06 Mar 2009 Missatges: 364 Ubicació: Lleide
Publicat: Dl Jun 15, 2009 1:27 pm Assumpte:
torno a un dels posts de què menys idea tinc però dels que em resulten més entranyables, i ho faig perquè crec que és el lloc adient per a informar (a qui no ho sàpigui ja) que he vist una revista (que es diu "Soul noséquè") i que resulta ser un especial "50 anys de Motown".
no us dic on l'he vist perquè no és la meva llibreria habitual i sóc molt fidel amb les meves amistats en aquest sentit.
però bàsicament suposo que es pot aconseguir en qualsevol de les nostres llibreries habituals. _________________ we can stay a while in Heaven today
Registrat: 13 Ago 2008 Missatges: 278 Ubicació: Selector Kanch
Publicat: Dc Jun 17, 2009 12:21 am Assumpte:
liliumpool escrigué:
torno a un dels posts de què menys idea tinc però dels que em resulten més entranyables, i ho faig perquè crec que és el lloc adient per a informar (a qui no ho sàpigui ja) que he vist una revista (que es diu "Soul noséquè") i que resulta ser un especial "50 anys de Motown".
no us dic on l'he vist perquè no és la meva llibreria habitual i sóc molt fidel amb les meves amistats en aquest sentit.
però bàsicament suposo que es pot aconseguir en qualsevol de les nostres llibreries habituals.
Totes les hores són GMT + 1 Hora Anar a pàgina Anterior1, 2
Pàgina 2 de 2
No pots publicar nous temes en aquest fòrum No pots respondre a temes en aquest fòrum No pots editar els teus missatges en aquest fòrum No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
però potser no eren tots tan especials i l'especial era ell sobretot. o potser es podia permetre buscar als més especials, clar...nusé
