SubWay Forever

Bo Diddley · Publicat: Dc Jun 24, 2009 3:28 pm Assumpte:

Amic Sommer, detràs del coll tens un botó que ara mateix el deus tenir en off: és el de la ironia. Apreta'l i después torna a llegir els meus missatges. Laughing

_________________
http://apartament18.wordpress.com

señor Sömmer · Publicat: Dc Jun 24, 2009 4:35 pm Assumpte:

Òstia!!! Tens raó...CLICK!... .... ..... .... ...... .....
_________________
Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/

liliumpool · Publicat: Dj Jun 25, 2009 10:22 pm Assumpte:

reprenc el tema, que cada vegada em té més encuriosida
buscant informació sobre la bipolaritat i sense esperar trobar relació amb tot això, he donat amb aquest text d'un tal Carles Cornejo:

"La dopamina en concentraciones elevadas es responsable de las capacidades artísticas, de la fantasía, de lo absurdo, lo extraordinario, es una molécula potenciadora de la locura. Para estimular la dopamina, se debería dejar volar la imaginación y los sentimientos.
- Las fases de manía se caracterizan por un exceso de la dopamina, aparte de otros neurotransmisores.
- Las tradiciones ascéticas ancestrales de todas las religiones han utilizado técnicas muy concretas para elevar las concentraciones de dopamina, técnicas tales como el ayuno, la fijación en un punto luminoso (una vela), la repetición monótona de un mantra, las postraciones, el aislamiento sensorial, la danza, la música, el esfuerzo físico, la meditación , la contemplación, el sexo, las drogas, etc. En todas estas técnicas se intenta el encendido dopaminérgico del celebro, que nos conduce a experiencias fuera de lo normal, en las que las ideas se suceden en cascada.

- En la alerta hipomaniaca, en ese instante de emergencia todo puede parecer maravilloso, y las sincronicidades se suceden, es el momento en que el artista puede hacer sus grandes obras, el poeta crea sus más fantásticos escritos, el místico conecta con la trascendencia, pero no se puede pasar el límite, se ha de saber recurrir en ese momento a los neurolépticos y a las urgencias psiquiátricas"

wow. de la mà, locura i art. però què perillós. com diu fangoria, el glamour de la locura es pasajero:

- Existen místicos y chamanes de todas las épocas que saben entrar y salir “del otro lado” sin problemas, pero el psicótico se pierde, es como un barco a la deriva hipnotizado por las ideas que le absorben en ese momento, y el lugar donde acaban es en el hospital psiquiátrico.
_________________
we can stay a while in Heaven today

Bo Diddley · Publicat: Dv Jun 26, 2009 7:24 am Assumpte:

Locos acabarem natros en tant de text psicomortal.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Happy Mondays · Publicat: Dv Jun 26, 2009 9:47 am Assumpte:

liliumpool · Publicat: Ds Jun 27, 2009 12:21 pm Assumpte:

bueno, crec no haver sortit de tòpic. a mi m'interessa saber com ho fa la gent per a ser geni. els lloeu i us canvien la vida, però us exposo possibles explicacions de la seva genialitat i intento obrir debat al respecte i em dieu això?
crec que és injust i poc respectuós cap a les seves vides i obra, per no parlar de mi, i em refereixo al comentari teu, Happy.
però si no us interessa no tinc cap necessitat d'escriure al respecte. amb llegir tinc més que suficient.

... my librium and me and my est makes 3 ...
_________________
we can stay a while in Heaven today

Bo Diddley · Publicat: Dl Jun 29, 2009 7:26 am Assumpte:

Ei lilium, disculpa l'hachazo, però em vaig quedar semimarejat quan ho vaig llegir. Sorry camellorry.

Això sí, intentar buscar una explicació racional i emprírica (tot i que amb una metodologia molt poc científica) a la genialitat està a l'altura de les disquisicions de Nietzsche sobre l'existència o no de Déu. I això em sembla a la mà d'uns pocs (dels que sí són genis, exacatament).
_________________
http://apartament18.wordpress.com

liliumpool · Publicat: Dl Jun 29, 2009 11:56 am Assumpte:

exacatament o no, a genis van arribar als 50. tinc 25, dona'm temps Cool

no pretenc arribar a geni però mira, la curiositat em goberna, i també l'admiració, i tot el coneixement que m'enduc i la utilitat que li trobo, que és molta, en el dia a dia, ja valen la pena.
sense aspiració no hi ha desig satisfet.

ja no vos ajunto. només a sömmer, que em va ensabonar molt dissabte xD
_________________
we can stay a while in Heaven today

	Índex del Fòrum de SubWay Forever -> General	Totes les hores són GMT + 1 Hora Anar a pàgina Anterior 1, 2
Pàgina 2 de 2

Ta mare ho sap?
	\|