SubWay Forever

Ira Kaplan · Publicat: Dj Jul 02, 2009 11:51 pm Assumpte:

Boo, per casualitat no tindras més de Comet Gain que puguis penjar? com el Magnetic Poetry i el Casino Clasics?

PD: Curiositat la versió que tenen al Brocken Record Players de Beatnik, és seva? es que resulta que The Clean també la tenen. Suposo que serà de The Clean, o fins i tot cedida pera algun grup anterior...

Salutacions
_________________
shakespeare nunca lo hizo!

Bo Diddley · Publicat: Dv Jul 03, 2009 7:21 am Assumpte:

Hola Ira,

Beatnik és una cançó de The Clean. És d'ells. Quan arribe a casa ja et penjaré tot el que tinc de la banda. També et deixaré una sorpresa si t'han agradat Comet Gain.

És per frases com la teua (en l'anterior post) que a un li continuen entrant ganes de parlar de discos.

Així que, mans a l'obra, i més en breu.

GREAT MUSIC FROM A GREAT BAND.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Ira Kaplan · Publicat: Dv Jul 03, 2009 6:22 pm Assumpte:

Bo Diddley · Publicat: Dj Jul 09, 2009 8:15 am Assumpte:

señor Sömmer · Publicat: Dj Jul 09, 2009 12:50 pm Assumpte:

ESTIC ANSIÓS!!! Surprised

_________________
Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/

Ira Kaplan · Publicat: Dv Jul 10, 2009 7:52 am Assumpte:

Ira Kaplan · Publicat: Dc Jul 15, 2009 12:47 pm Assumpte:

Boo, resorgeix de les entranyes de la musica per a deixar algún regalet.
_________________
shakespeare nunca lo hizo!

Ira Kaplan · Publicat: Ds Jul 18, 2009 11:28 am Assumpte: ...

Bueno tenint en compte que Boo està molt ocupat, exerceixo de facilitador de discs.

Comet Gain - Cassino Classics (1995)

Per a mi el millor que he sentit de Comet Gain. Serà per això que posa a Wikipedia "The liner notes were provided by Television Personalities frontman Dan Treacy." jajajajaja. Curios.
La veritat que la notoria participació de Sarah Bleach (vocalista) li dona una dimensió diferent. Pop en estat pur.

http://www.mediafire.com/?sharekey=5c525493e4b1b9b8a0f2f20c509059d9fee9abad91668d31b8eada0a1ae8665a
_________________
shakespeare nunca lo hizo!

Bo Diddley · Publicat: Dj Jul 23, 2009 12:18 pm Assumpte:

Bueeeeeeeeeeeeeno. Decisions preses. La primera és postejar un parell de discos que m'han entusiasmat últimament. La segona és que, de moment, són els últims que postejo.

Discos:

GRIZZLY BEAR - Veckatimest

Mira que no m'havien entusiasmat mai, Grizzly Bear. Ans al contrari, era una banda que els seus discos no em provocaven ni fred ni calor -Horn of Plenty (2004) i Yellow House (2006)- i això no és cosa bona.Tot va començar amb l'EP Friend (2007), que em va captivar per la senzillesa magna de les seves composicions, acústiques i eléctriques, melòdiques. En definitiva: més arrimades al patró del pop convencional.

Però el Veckatimest (que sí, podria ser el nom d'un medicament de qualsevol consulta de medicina interna) és absolutament corprenent. Ple de melodies atemporals, somiadores, experimentals, corals...però sobretot, cançons amb personalitat, que intenten -i aconsegueixen- donar una volta de rosca al motiu que em va captivar i que us he comentat al principi: els patrons del pop convencional.

Molts cops aproximats a les percussions dels millors discs dels Flaming Lips (sobretot del meu top tres dels discos dels anys 90: The Soft Bulletin), sostingudes per veus duplicades o triplicades que s'aproximen al cant coral i molta, molta imaginació compositiva, que arrenca de la sonoritat del jazz de finals del 50 al dark-folk actual. Les cançons del Veckatimest brillen tan per ser ambicioses (All we Ask és el més paregut a un hit) com exhuberants (Cheerleader).

Aquest Veckatimest no és pot deixar passar per alt: la seva escolta necessita paciència i dedicació, però alerta, aquests discos (junt amb el Bitte Orca de Dirty Projectors) signifiquen un punt d'inflexió en el llarg (i complicat) camí del pop.

Aquí el disc: http://rapidshare.com/files/210250086/GRIZ.rar

DIRTY PROJECTORS - Bitte Orca

L'últim disc de Dirty Projectors destil·la canvis. Canvis sensibles. És un disc de pop experimental, de formes anguloses, ple de detalls sonors i vocals que necessiten de l'atenció constant de l'oient. La juganera forma de composar de David Longstreth (un petit gran geni a l'ombra), escombrant ritmes polièdrics a tocar tant de Sonic Youth com de Beyoncé Knowles, fa que aquest disc (a l'igual que el Veckatimest de Grizzly Bear) suposi obrir les portes cap a una altra dimensió del pop més orgànic. Cal destacar el meravellós i lisèrgic joc vocal de Amber Coffman i Angel Daredoorian, que fan explotar les cançons fins a nivells de grandiloqüència insospitats.

Destaco "Useful chamber", com la cançó que més prop està del R&B del segle XXII. No m'extranya que la mateixa Björk hagi requerit dels seus serveis per a les seves últimes aventures. Un dels discs de 2009.

Aquí el disc: http://uploading.com/files/NN5QQPJ8/www.NewAlbumReleases.net_Dirty20-20Orca%20(2009).rar.html

Per tancar el tema (i les meues aportacions fins a nou avís) vull recomanar-vos uns discos:

En primer lloc, per a tots aquells que us agrada la música, però no compreu discos (que n'hi ha d'estos, i molts), i si gràcies a la calor sufocant de l'estiu us ha pujat la febre i penseu que "haurieu d'invertir en cultura" i comprar algun disquet, però no sabeu quin, us recomano, per als amants del rock indie més clàssic, el Farm de Dinosaur Jr i el Eternal de Sonic Youth. Dos històrics demostrant que més enllà del temps i dels cabells blancs, el que compta són les cançons i la passió, i aquestos dos van sobrats d'això.

Per als menys convecionals, també us vull recomanar el disc de Bruna, del segell català Spa.rk, que el vaig comprar al Sónar, i s'està aferrant al meu reproductor per acompanyar-me en les tardes d'estiu. És el més semblant a uns Boards of Canada en plena fase de descoberta del seu cos. 30 minuts que t'atrapen.

I per als amants de l'electrònica de qualitat, tot el que està editant Modern Love és imprescindible.

Per a Ira: una vegada va haver-hi una escissió a Comet Gain, i es van crear diverses bandes paral·leles. una d'elles va recaure a un FIB i, a casa nostra, encara ens cau la baba. La banda és deia Velocette i només van editar un disc, Fourfold Remedy. És POP majúscul. Ja et passaré una còpia del disc en mà, que no he trobat links. Per cert, la sorpresa que un dia et vaig comentar fa referència a la banda que va exercir de teloners per al retorn dels Feelies: Shrub. Busca. Estic convençut que al segon acord cauràs rendit als seus peus.

Ahhhh, i sobretot, us recomano el millor disc del que portem d'any, però este ja se que per aquí no agrada.

Auf wiedersehen!!!!

_________________
http://apartament18.wordpress.com

Tahiti 80 · Publicat: Dl Ago 03, 2009 8:36 pm Assumpte:

Va que si no mou Bo u tenim una mica parat,

Cymbals Eat Guitars son una banda de Staten Island, Nueva York, que sols tenen este disc al mercat Why there are Mountains que te 9 temes el millor es escoltarlos per opinar avere k vos pareixen, per cert van al primavera Club.

http://www.megaupload.com/?d=BO28U2A6

Bo Diddley · Publicat: Dt Ago 04, 2009 10:06 am Assumpte:

Discasso selector, discasso.....
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Ira Kaplan · Publicat: Dt Ago 04, 2009 2:00 pm Assumpte:

Pues aquí el nou de Yo La Tengo. A ver que tal.

http://rs609.rapidshare.com/files/260560796/LTNG09.zip

Salutacions a tots.
_________________
shakespeare nunca lo hizo!

Ira Kaplan · Publicat: Dv Ago 07, 2009 8:05 am Assumpte:

Ufff, l'ultim disc de Cass McCombs és bestial, a ver si tinc un moment per penjar-lo.

Avanti
_________________
shakespeare nunca lo hizo!

	Índex del Fòrum de SubWay Forever -> Discs	Totes les hores són GMT + 1 Hora Anar a pàgina Anterior 1, 2, 3 ... , 9, 10, 11 Següent
Pàgina 10 de 11

Ta mare ho sap?
	\|