SubWay Forever

Happy Mondays · Publicat: Dv Feb 06, 2009 10:12 pm Assumpte:

Penso lo mateix Ira, de lo millor!
_________________
"Nun te preocupá, mo je faccio er cucchiaio"

Bo Diddley · Publicat: Ds Feb 07, 2009 6:38 pm Assumpte:

Bueno, después de llegir diverses coses, m'agradaria destacar-vos el millor que he llegit últimament:

J.G. BALLARD - La Isla de Cemento

Vos agrada LOST? Doncs no us perdeu aquest llibre, trobareu connexions múltiples que inspiren la sèrie de TV.

És una història trepidant, amb un curs molt accelerat que ens parla del nivell d'alienació al que pot arribar una persona. L'autocontrol, la ira, la capacitat de sobreviure, la intel·ligència, la filosofia....tots aquests conceptes es troben en aquesta obra del grandíssim Ballard.

El millor de tot és la sensació final, en la que sembla que, a l'haver finalitzat el llibre, només has llegit el prèmbul d'una gran història no escrita: i això és el millor......que per a continuar ho has de posar de la teva part....increïble!

Imprescindible si us agarada la ciència ficció real.

Ahir, de visita obligada a la 2 de Viladrich, van caure:

JOSEP IGUAL - Quaderns Deltaics

i

KIKO AMAT - Rompepistas

Ja us contaré que tal!
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Bo Diddley · Publicat: Dt Mar 31, 2009 11:36 pm Assumpte:

Bueno, recupero aquest tema que feia dies que el tenia mig oblidat.

Ahir vaig acabar la lectura (fugaç) de:

Uns comentaris al respecte:

És la primera novel·la que llegeixo de Kiko Amat (escriptor, dj de la Hungry Beat, pseudoperiodista, semper skin, anarquista sense complexes i col·leccionista) i la veritat és que, en acabar el llibre, m'ha decebut. No en quant a la forma que té Amat d'escriure (vivificant i àcida) i que ja he disfrutat altres cops amb articles periodístics , cròniques o demés disquisicions vàries. Penso que la novel·la, si més no aquesta, s'allarga en excés, per acabar d'embastar una història moooolt simplista i de poc calat (tot i que em sembla que ell pensaria el contrari) basada en el transcurs de l'adolescència i el teen angst d'una colla de joves sense massa oportunitats en un ambient concorde a les seves circumstàncies.

El problema (que no ho és, però vaja) és que té passatges on es nota la mala llet i l'espurna d'Amat, bon contador d'anècdotes i millor relator. Però només són això en un llibre ple de descripcions sense interès i en algun que altre dubte conceptual relatiu a la narració en primera persona del singular. En alguns moments m'ha recordat a Easton Ellis, per la forma de narrar la història, salvant les distàncies, es clar.

En definitiva, a mi m'agrada Amat, el gaudeixo molt, però de forma més breu, més intensa.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Iceberg · Publicat: Dj Abr 02, 2009 12:56 pm Assumpte:

El dia 1 d'abril es va presentar "Grunge is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music" , escrit per Greg Prato, periodista de la revista Rolling Stones.

El llibre conté un bon número d'entrevistes, 130 per ser més exactes, realitzades en els ultim tres anys a musics, productors i directius, d'aquells anys daurats del Rock de Seattle.
Noms ilustres como los d'Eddie Vedder i Jeff Amen (Pearl Jam), Kim Thayil (Soundgarden), Jerry Cantrell i Sean Kinney (Alice in Chains), Chad Channing (el primer bateria de Nirvana), Jack Endino ( productor de Nirvana, Soundgarden i Mudhoney ) o Bruce Pavitt i Jonathan Poneman (fundadors de la discogràfica Sub Pop Records )

señor Sömmer · Publicat: Dv Abr 24, 2009 11:27 pm Assumpte:

Potser sigue la primera vegada que he tingut ganes de finalitzar un llibre de Cuck Pahlaniuk...

Ja el vaig començar escèptic, per l'estructura narrativa que presenta, la narració polifònica, que es tracta de crear una història a partir de les declaracions (tipo entrevista) que fan els qui van viure al voltant del protagonista (Rant Cassey).
Complicat, tediós per moments, i faltat de "chispa", només enganxa cap a la meitat, on es fa menció a unes al.lucinacions de les que no explciaré res més per evitar spoilejar. Per no parlar del extrany e inverosímil joc al que "jugen" amb els cotxes (lease choquejuerguistas).
En definitiva, per a seguidors de Pahlaniuk, però millor deixeu-lo dels últims...
_________________
Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/

Bo Diddley · Publicat: Dl Mai 04, 2009 5:30 pm Assumpte:

Que no ho havia dit abans, però que degraciadament el dia 19 d'abril se'n va anar un dels grans: J. G. Ballard, a l'edat de 78 anys. DEP.

_________________
http://apartament18.wordpress.com

Iceberg · Publicat: Dl Mai 04, 2009 7:18 pm Assumpte:

Happy Mondays · Publicat: Dl Mai 04, 2009 7:35 pm Assumpte:

Iceberg · Publicat: Dl Mai 04, 2009 7:42 pm Assumpte:

Happy Mondays · Publicat: Dl Mai 04, 2009 8:01 pm Assumpte:

Ni una cosa ni l'altra, però tu ja li pots donar els 100€. Per cert, en cap moment he parlat de Tresorers i Presidents...no t'entenc.
_________________
"Nun te preocupá, mo je faccio er cucchiaio"

Iceberg · Publicat: Dl Mai 04, 2009 8:06 pm Assumpte:

Happy Mondays · Publicat: Dl Mai 04, 2009 8:18 pm Assumpte:

Hi ha una cosa que es diu discreció, aquí on escrius és per parlar de llibres, no de projectes que no s'han consumat Wink

.
_________________
"Nun te preocupá, mo je faccio er cucchiaio"

señor Sömmer · Publicat: Dt Mai 05, 2009 3:24 pm Assumpte:

Estic a punt d'acabar aquest llibre...

José Saramago-Ensayo sobre la ceguera (1996)

No había llegit mai res del premi Nobel de Literatura José Saramago, i m'he endut una grata impresió...dinàmic, molt amè, i amb un estil, com ho diría, ...mmm.., diferent.
Amb passatges brutalment aterradors, és una mena d'estudi de la raça humana, del què som capaços de fer en situacions extremes, on s'accentúa el millor i el pitjor de cada persona en determinades situacions descrites amb molta eficàcia.
Vist i no vist...i ara tinc ganes d'agafar a Ballard!!!
Per on començo?
_________________
Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/

Bo Diddley · Publicat: Dt Mai 05, 2009 5:18 pm Assumpte:

Sommer, La Isla de Cemento és un bon començament. O el Imperio del Sol o La Exhibición de las Atrocidades. Tots imprescindibles. Ballard és imprescindible.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Bo Diddley · Publicat: Dc Jul 15, 2009 6:17 pm Assumpte:

Penso que calia recuperar aquest tema. En l'escriptori que ara mateix tinc improvisat, a cop d'ull només sóc capaç de distingir diversos fulls de propoganda comercial, el mòbil, un pendrive, un pai-pai -ens l'han portat de ciutat de Mèxic- però sobre totes les coses, en destaquen dos: un informe sobre el cas clínic de la ruptura de la vasa previa más abruptio placentae con supervivencia fetal sin secuelas i l'altra és esta:

CORMAC McCARTHY - LA CARRETERA

"En una tierra desolada, cubierta de ceniza, un hombre y su hijo deambulan con la intención de alcanzar la costa"

Aquest premi Pulitzer és una oda post-apocalíptica, una lectura imprescindible per a comprendre l'alienació de la humanitat i l'exaltació dels sentiments més purs, com l'amor d'un pare cap al seu fill, o la simple voluntat de supervivència. Una novel·la inundada de foscor i cruesa, on la narrativa sistèmica, parca i poc engalipada de l'autor ens submergeix en un món on regna el dubte, el caos i la destrucció.

A l'igual que Kafka, el relat es mou a partir de l'instant, sense explicacions prèvies (per innecessàries) sinó que és el mateix text, en el seu desenvolupament, que dota de fil argumental a tota la novel·la.

Estic convençut que aquesta serà una obra cabdal (com d'altres de, per exemple, el mestre J.G. Ballard) i de referència per a les futures generacions. Una obra minimalista, plena de sentiment, instint i reflexió, que agita la consciència de (molt) mala manera, pertorvadora, màgica. Una Obra Mestra.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

	Índex del Fòrum de SubWay Forever -> Altres Arts	Totes les hores són GMT + 1 Hora Anar a pàgina Anterior 1, 2, 3, 4 Següent
Pàgina 2 de 4

Ta mare ho sap?
	\|