| Compartir Veure tema anterior :: Veure tema següent |
| Autor |
Missatge |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
Publicat: Dv Mar 20, 2009 1:27 pm Assumpte: |
|
|
Avui, 3 recomanacions que són 3 debilitats.
La primera: Una debilitat clàssica.
THE BETA BAND - The Three EP's
Una carpa de gom a gom a plena tarde, assolellada. Segurament ningú confiava amb ells. Només uns pocs acòlits anglosaxons (de pell lluent fàcilment distingible) que sabien on es posaven. Els demés, a veure l'enèssim bluff sobre l'escenari de les mal dites bandes brit dels anys 90. Ja sabeu per on vaig. A casa, només confiàvem amb el so de la psicodèlia ben entesa dels seus discs, però alguna cosa em deia que això, la Beta Band, era alguna cosa més que un simple hype enaltat per la premsa britànica. Segurament, pel coneixement que en teníem dels problemes mentals del seu líder, fet que, com a mínim, atrau en la bona direcció.
Et voilà. Una hora i mitja de múscul, d'experiments pop elaborats amb ràbia post-juvenil. Un combo que s'assemblava més a una màquina del ritme, conjunta, de regust pretèrit. Tocaven amb tant d'entusiasme, vestits de mecànics de la NASA, que semblava que era l'últim concert que donaven. No fou així. No fou l'últim. Però si que va ser l'última gira, ja que pocs mesos després, el seu líder va desparèixer i no s'ha tornat a saber mai més res d'ell. Els altres membres han fundat una banda que s'anomena The Aliens, amb dos discs.
Un clàssic quasi a l'alçada de l'inigualat In the Aeroplane over the Sea de Neutral Milk Hotel. Una banda que, si coneixeu la seva història i salvant distàncies, està molt emparentada amb la Beta Band.
Aquí el link: http://www.mediafire.com/?kmq2mnn2ydz
La segona: Una debilitat recent.
THE DUTCHESS AND THE DUKE - She's the dutchess, He's the duke
La primera vegada que vaig escoltar als Dutchess estava en ple procés de reinserció amb el món de l'antifolk, i sobretot, fen les paus amb Jonathan Richman a través dels Modern Lovers i Jefrrey Lewis. Imagineu-vos el resultat. Del dubte a l'euforia en pocs segons.
Folk que s'havia tornat rock and roll amb un parell de guitarres acústiques i a doble veu, sense pretensions, com els primers Stones. Un duo ple d'energia, que només coneix un mitjà per a dissipar-la: la música. Melodies passionals, erràtiques i compromeses, em recorden les bandes rock amb mitjans mínims dels últims 60 i principis dels 70, fent bo allò del "Less is more".
Aquí el link: http://rapidshare.com/files/186877644/She_27s_20The_20Dutchess__20He_27s_20The_20Duke.zip
I la tercera: una debilitat primaveral.
MARCIA GRIFFITHS - At Studio One
Dancehall i Roots Reggae de gran tonatge per la que es considera la millor vocalista del gènere. Passió en majúscules, cançons d'amor per a la primavera entrant. Que millor per a gaudir dels primers sols calents de l'any, dels primers cels blaus. Que gran és Marcia. Aquí us deixo una compilació de gravacions en directe a l'estudi de Coxsone Dodd. Punys en alt i balls sensuals. No requereix res més.
Aquí el link: http://sharebee.com/a61eb776
Espero que les disfruteu. _________________ http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
Publicat: Dt Mar 31, 2009 11:17 pm Assumpte: |
|
|
Des dels EUA:
BEACH HOUSE - Devotion
Feia molt de temps que vos volia comentar alguna cosa d'aquest disc de Beach House. El duo de Baltimore, ell, Alex Scally, toca la guitarra i els teclats, i ella, Victoria Legrand, juga (mai millor dit) amb uns altres teclats i, sobretot, amb la seva maravellosa veu.
Beach House és un pop lo-fi, d'anar per casa, enlluernadorament psicodèlic i amb unes melòdies prodigioses no, sinó lo que va després (com diria el gran Rafa Méndez).
Escoltar el seu segon disc (del primer, titulat de forma homònima, s'aprofita tot) és deixar-se portar per una cingladura nocturna, plena de fuzz, pop de cambra, on s'arriba a entendre el significat d'una banda amb una sonoritat pròpia, i trobar això, dins del món del pop, és molt complicat. Un disc que els enlaira fins a la primera posició d'aquells grups que s'han de mantenir en secret. Com els secrets de dormitori.
Aquí el disc: http://www.mediafire.com/?9xgszivc0c4
 _________________ http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
señor Sömmer Tocant pels Festivals

Registrat: 19 Nov 2008 Missatges: 546 Ubicació: El Desván del Sr.Sömmer
|
Publicat: Dv Abr 03, 2009 12:10 am Assumpte: |
|
|
Hem sembla un discás...
Damien Jurado
Caught in the Trees
Release Date: September 9, 2008
Label: Secretly Canadian
Amb un poc més d'alegría musical, que no narrativa, ja que la major part de les lletres d'aquest disc ens parlen de la seva separació després de tretze anys; Damien Jurado ens regala el seu nové disc (que es diu ràpid) per a arribar-mos el més a dintre possible.
Gillian Was A Horse, el fantástic primer tema ens eleva i ens dibuixa un somriure a la cara a traició, però no ens durará massa, ja que tot seguit tornem a caure en la desesperació amb un tó més en la seva línia .
Sento no penjar el disc, però el Mediafire no hem pot vere.  _________________ Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/ |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Ira Kaplan He tocat a les festes del meu poble

Registrat: 23 Oct 2008 Missatges: 156
|
Publicat: Dg Abr 05, 2009 1:24 pm Assumpte: |
|
|
| señor Sömmer escrigué: |
Hem sembla un discás...
Damien Jurado
Caught in the Trees
Release Date: September 9, 2008
Label: Secretly Canadian
Amb un poc més d'alegría musical, que no narrativa, ja que la major part de les lletres d'aquest disc ens parlen de la seva separació després de tretze anys; Damien Jurado ens regala el seu nové disc (que es diu ràpid) per a arribar-mos el més a dintre possible.
Gillian Was A Horse, el fantástic primer tema ens eleva i ens dibuixa un somriure a la cara a traició, però no ens durará massa, ja que tot seguit tornem a caure en la desesperació amb un tó més en la seva línia .
Sento no penjar el disc, però el Mediafire no hem pot vere.  |
Opino exactament el mateix. Discasssso! _________________ shakespeare nunca lo hizo! |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Zack Morris Jo ja ballo com Jarvis Cocker
Registrat: 19 Ago 2008 Missatges: 74
|
Publicat: Ds Abr 25, 2009 3:16 pm Assumpte: |
|
|
Que si cauen del cartell Herman Düne, que si no, que si si, que si no... al final no, i de regal per les "molesties" se confirma un altre grup que l'he escoltat i m'ha agradat bastant. Si, estic parlant del PS al que desgraciadament es probable que no vagi
Aqui penjo un dels dos CD's que tenen els Ezra Furman & The Harpoons que para els amants de les etiquetes fan folk o algo aixi
Ezra Furman & The Harpoons - Inside The Human Body
http://www.mediafire.com/?fzynklylojn |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
señor Sömmer Tocant pels Festivals

Registrat: 19 Nov 2008 Missatges: 546 Ubicació: El Desván del Sr.Sömmer
|
Publicat: Dt Abr 28, 2009 11:39 pm Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
Des dels EUA:
BEACH HOUSE - Devotion
 |
Teletransportador!!!!
Per oblidar-te de tot, tancar els ulls i viatjar entre precioses melodíes cap a un altre estat de consciència.
Al sentir aquest disc, he tingut aquella antiga sensació de levitació en la solitud de l'habitació post-adolescent,on, amb un volum elevat, t'estiraves sobre el llit amb els ulls tancats, i quan te'n donaves conte estaves un pam sobre el llit... _________________ Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/ |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
BeNDeR Ma mare no sap que anava al SubWay

Registrat: 03 Gen 2009 Missatges: 16
|
Publicat: Dj Abr 30, 2009 12:17 pm Assumpte: |
|
|
totalment d'acord, una mica més electrònic però igual de planejador és CELINE, una francesita molt delicada que fa delícies amb un laptop |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
BeNDeR Ma mare no sap que anava al SubWay

Registrat: 03 Gen 2009 Missatges: 16
|
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
Publicat: Dj Mai 07, 2009 5:13 pm Assumpte: |
|
|
Si Velocette ja eren increibles, imagineu-vos la banda mare:
COMET GAIN - Broken Records Prayers
"Comet Gain are one of the most underrated contemporary indie bands in the UK". Així, tal qual. Com se nota que la Pitchfork és americana i en base a Chicago. Ells ho tenen clar i jo més: Comet Gain és la banda indie. Indie del que us vingui bé, però sobretot indie: per la seva irreverent manera d'afrontar la indústria musical, per la seva radicalitat i ferm posicionament enfront una societat dedicada a valorar més positivament la quantitat que no pas la qualitat. Una banda que beu tant del soul dels 70, com del moviment riot-grrrl o de les girls bands de principis dels 90.
Infinitat de singles de tirades limitadíssimes a segells minúsculs que operen d'una manera artesanal, discos amb una distribució nul·la -ans venent-los als concerts- i una praxis una mica sui generis a l'hora d'editar-los, fan que la estela a seguir de Comet Gain presenti més d'una dificultat.
Aquest Broken Records Prayers recopila els diferents singles (cares A, B, C, D i així fins arribar a la Z) que Comet Gain ha anat repartint per segells de tot el món. No us explicaré pas a que i com sonen Comet Gain. A n'estes altures, això ja és una lliçó que s'hauria de saber.
Aquí el link: http://sharebee.com/8bde4230
PS: Ira, te la devia.... _________________ http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
Publicat: Dj Mai 07, 2009 5:54 pm Assumpte: |
|
|
Des d'Olympia (Washington):
WOLVES IN THE THRONE ROOM - Black Cascade
I ja va l'enèsim encert de la imprescindible Southern Lord. Aquest trio d'Olympia (i en això ja està tot dit, pràcticament) ha facturat un dels discs que últimament em té enganxat de manera inhumana: Black Cascade, el seu tercer disc, després del magnífic EP "Malevolent Gray". Wolves In The Throne Room practiquen un black-death metal precís, amb aires de dark folk i ambient, passatges que els emparenten a bandes més sludgies, com els Melvins o Khannate. Però alhora, una secció rítmica i unes veus (lo de la veu és relatiu quan parlem de death metal) que donen una solidesa instrumental a tanta visceralitat sonora (a vegades em recorden als grans Nachtmystium) per dotar-la d'aires absolutament volàtils i amenaçadors, passatges llargament intrumentals amb capes i capes de reverb.
Puc assegurar-vos que aquest és un disc dels que a mí m'agrada etiquetar-lo com a disc-repeat: un cop s'acaba, només tens ganes de més i més, però sobretot, a més volum. I això només pot ser positiu.
 _________________ http://apartament18.wordpress.com |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Soulwax Sugurú

Registrat: 17 Ago 2008 Missatges: 383 Ubicació: Desubicat
|
Publicat: Dv Mai 08, 2009 3:32 pm Assumpte: |
|
|
| Zack escrigué: |
Aqui penjo un dels dos CD's que tenen els Ezra Furman & The Harpoons que para els amants de les etiquetes fan folk o algo aixi
Ezra Furman & The Harpoons - Inside The Human Body |
| Bender escrigué: |
| totalment d'acord, una mica més electrònic però igual de planejador és CELINE, una francesita molt delicada que fa delícies amb un laptop |
Grans recomanacions les dos, gràcies, este foro esta viu! _________________ Podemos llevar el caballo hasta el abrevadero, pero no podemos obligarlo a beber. |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
señor Sömmer Tocant pels Festivals

Registrat: 19 Nov 2008 Missatges: 546 Ubicació: El Desván del Sr.Sömmer
|
Publicat: Ds Mai 23, 2009 6:00 pm Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
Si Velocette ja eren increibles, imagineu-vos la banda mare:
COMET GAIN - Broken Records Prayers
Aquí el link: http://sharebee.com/8bde4230
|
Potser que el link no marxi bé? _________________ Amigo mio, no se lo tome a mal, pero los tipos duros también bailan...se lo digo yo.
http://eldesvandelsrsommer.blogspot.com/ |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Ira Kaplan He tocat a les festes del meu poble

Registrat: 23 Oct 2008 Missatges: 156
|
Publicat: Ds Jun 27, 2009 10:09 am Assumpte: |
|
|
| Bo Diddley escrigué: |
Des dels EUA:
BEACH HOUSE - Devotion
Feia molt de temps que vos volia comentar alguna cosa d'aquest disc de Beach House. El duo de Baltimore, ell, Alex Scally, toca la guitarra i els teclats, i ella, Victoria Legrand, juga (mai millor dit) amb uns altres teclats i, sobretot, amb la seva maravellosa veu.
Beach House és un pop lo-fi, d'anar per casa, enlluernadorament psicodèlic i amb unes melòdies prodigioses no, sinó lo que va després (com diria el gran Rafa Méndez).
Escoltar el seu segon disc (del primer, titulat de forma homònima, s'aprofita tot) és deixar-se portar per una cingladura nocturna, plena de fuzz, pop de cambra, on s'arriba a entendre el significat d'una banda amb una sonoritat pròpia, i trobar això, dins del món del pop, és molt complicat. Un disc que els enlaira fins a la primera posició d'aquells grups que s'han de mantenir en secret. Com els secrets de dormitori.
Aquí el disc: http://www.mediafire.com/?9xgszivc0c4
 |
Amén _________________ shakespeare nunca lo hizo! |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Bo Diddley Tocant pels Festivals

Registrat: 12 Ago 2008 Missatges: 683 Ubicació: l'Apartament18
|
|
| Tornar a dalt |
|
 |
|
|
No pots publicar nous temes en aquest fòrum No pots respondre a temes en aquest fòrum No pots editar els teus missatges en aquest fòrum No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
|
|