SubWay Forever

Happy Mondays · Publicat: Dj Oct 09, 2008 5:51 pm Assumpte: FIB Heineken - Benicàssim 2009

Sembla que el FIB ja té dates oficials: 16, 17, 18 i 19 de juliol.

Ja coneixeu la política dels últims anys de començar a confirmar artistes fins i tot abans d'arribar al Nadal...en aquest fil les podrem anar comentant Wink

Serà l'any de David Bowie?

Per cert Zack, crec que ets dels pocs del foro que va estar a l'edició 2008, que tal va anar?
_________________
"Nun te preocupá, mo je faccio er cucchiaio"

Zack Morris · Publicat: Dv Oct 10, 2008 10:24 am Assumpte:

estas ben enterat Happy Mondays Very Happy

Doncs va anar molt bè, a vore, aixi a bot i pronto un petit resum d'alguns concerts que recordo:

Dijous:
- Nada Surf: Concert correcte, esperava algo mes, encara que va estar prou divertit, ells interactuaven molt en lo públic i la gent, al ser el primer plat fort del FIB, tenia ganes de ballar.

- Sigur Ros: Espectaculars, en una posta en escena molt cuidada, la veu del cantant ens va traslladar a la seva Islandia natal.

- Facto Delafe y las Flores Azules: Una de les sorpreses del festival. Havia escoltat el seu treball "La luz de la mañana" pero en directe hem va agradar molt mes. Es vivia un "bon rotllo" generalitzat y ells fins i tot pareixien estar sorpresos per la cantitat de gent que es va aplegar a la carpa.

- Battles: Proposta molt contundent, en lo bateria al primer pla donant-ho tot. Para els que enteneu de etiquetes, diuen que fan un "Math-Rock". Moments álgids amb els hits del seu CD "Mirrored" anomenats Atlas y Tonto.

Divendres:

- The Rumble Strips: L'altra sorpresa agradable. Volien demostrar que no son nomes un altre hype del Regne Unit i la veritat que van estar entretenits. Van repasar el seu disc "Girls and Weather" amb cançons com No soul o Alarm Clock.

- My Bloody Valentine: DISTORSIÓ, RUIDO, com li vulgue dir, deu ni do quin concert, per viure'l, no va deixar a ningú indiferent. Abanderats del que diuen shoegaze, van demostrar que han tornat en força. Ni saludar al començament, ni despedirse al final, cap paraula per al públic, descarga i cap a casa. Menció especial per a la canço en la que solen acabar, You made me realise, al límit de lo que l'oida humana pot soportar, i va haver dispersió de gent. A Benicàssim aquesta canço va durar 10 minuts, pero en un concert normal de gira d'ells pot dura 30 minuts.

- La Casa Azul: Canvi total de registre, despres dels My Bloody Valentine, a la carpa per a baixar a la terra encara amb les orelles pitant. Pop ballable el que fa Guille Milkiway en tans de detractors com amants. Va ser divertit i es va viure un gran moment quan va versionar Love is in the Air.

- Mika: No era un dels concerts que mes ilusió tingues en vore, es mes, va ser una decepció quan el van confirma. Pero es indudable que te una gran calitat vocal i que va transformar l'escenari del Fib en un gran circ on van apareixer cap grossos, trompetaires,... Moments animats i altres mes tranquils amb ell al piano.

Dissabte:

- My Morning Jacket: Un dels concerts en majúscula del festival. Rock americà, de les entranyes, amb un so molt bo.

- The Raconteurs: Un altre gran concert, rockers rockers, amb un Jack White (The White Stripes) entregat a la guitarra i amb un estilisme original. Gran moment amb Steady as she goes.

- Gnarls Barkley: L'esperava amb ganes ja que el seu últim CD, The Odd Couple, em tenia meravellat. Van estar mes que correctes, pero per mi el seu lloc ideal hagues estat a la carpa amb un so mes potent.

Diumenge:

- The National: Un altre molt esperat per mí, i no em va defraudar, un bon concert per encetar un dia que es preveia molt gran.

- Leonard Cohen: Sense paraules, majestuos, únic, humil,... Aquell home ja gran, de 75 anys, va fer emocionar a joves i no tan joves que es van apropar per veure´l en la seva única cita de moment a l'estat espanyol. Si es te que trobar una pega es la seva curta duració, ja que nomes va tocar una hora que va passar volant dixan moltes cançons al tinter.
Set list:
Dance Me To The End of Love
The Future
Bird on a Wire
Everybody Knows
Who By Fire
Suzanne
Hallelujah
I´m Your Man
First We Take Manhattan
So Long Marianne

- Morente Omega y Lagartija Nick: Fes el que fes en aquest moment sabia que em pedria algo (a la mateixa hora actuava Richard Hawley) i vaig elegir el repas al Omega. Va començar Morente amb flamenc pur, calentant la veu, per pasar poc a poc a fusionarse amb el rock de Lagartija Nick. Encara que en alguns moments s'hem va fer llarg, van haver moments grandiosos com en la canço Primero tomaremos Manhattan (de Leonard Cohen). Com anécdota, la seva filla Estrella Morente, va cantar a duo alguna canço i va participar als coros.

- Morrissey: Desllenguat, provocador,... pero a l'hora de ficarse a cantar, molt bé, cantant pocs dels seus hits que va tenir amb els The Smiths, va començar enxufat, per a mig concert para... i finalitzar amb un nivell molt alt. Entre canço i canço algún comentari fora de to... Very Happy

Encara que jo no soc masa entes, una bona edició en la que em va saber mal pedrem als The Ting Tings i em van aburri o decepcionar The Kills o uns The Brian Jonestown Massacre.

PD: Bowie no Happy... hi tornaran grups que ja han estat...

Bo Diddley · Publicat: Dv Oct 10, 2008 1:35 pm Assumpte:

BRAVO, Zack

_________________
http://apartament18.wordpress.com

Bo Diddley · Publicat: Dv Oct 10, 2008 1:37 pm Assumpte:

Per cert, encara estic en tractament per la úlcera que me va sortir quan me'n vaig enterar que anaven MY BLOODY VALENTINE al FIB i jo no podia anar.
_________________
http://apartament18.wordpress.com

Zack Morris · Publicat: Dv Oct 10, 2008 5:58 pm Assumpte:

gràcies Bo!

Espero que pugues veure a My Bloody Valentine perque valen la pena!

Tahiti 80 · Publicat: Ds Oct 11, 2008 3:49 am Assumpte:

Molt Be, Sols una cosa Estrella vols dir ke no es la filla i no la germana de Enrique Morente

Zack Morris · Publicat: Ds Oct 11, 2008 10:46 am Assumpte:

tens raó Tahiti, ja esta editat Wink

	Índex del Fòrum de SubWay Forever -> Festivals	Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

Ta mare ho sap?
	\|